I Josep Vicent Frechina, al pròleg del llibre La cançó en valencià escriu: “Sense suport polític, sense infraestructura sòlida, sense indústria que dotara la seua producció de la necessària plusvàlua comercial, sense res més que la inspiració dels artistes i la seua beneïda tossudesa, la cançó valenciana segueix comptant amb un extraordinari elenc de grups i intèrprets que han triat este mitjà d’expressió a pesar de les poc favorables expectatives mercantils.”

El 2010, de la mà d’en Josep Vicent, vam passar un dia sencer a Gilet cantant, ballant i conversant amb alguns dels grans d’aquest extraordinari elenc d’intèrprets. “El cant d’estil està format, en l’actualitat, per una sèrie de modalitats de cant que reben el nom genèric de valencianes” defensa al seu llibre, i per tant, nosaltres volíem explorar a fons les expressions cantades de la música popular en valencià. Malgrat tot, degut a l’esperpèntica situació que viu el País Valencià amb una immerescuda classe dirigent, vam acabar parlant de política.

I ens va agradar, ja que, com vam escriure en el llibre-DVD Una persona amb un sac penjant que ens va editar Caramella: “Mapasonor no parlem des de l’objectivitat sinó des de la militància i l’activisme. Parlem de la veu plural del poble i la seva sobirania com a constructor de cultura. 

Una aposta per una cultura anticonservadora, progressista i transformadora. No parlem de la veu d’un poble conservador ja que, encara que existeix, sol ser un poble manipulat per aquells que tenen el poder i el sotmeten: el masclisme del patriarcat, el poder econòmic, el poder polític, el poder religiós…”