El documental Joola planteja analitzar la situació de la dona senegalesa dins del seu país i el seu context cultural i social. Més en concret s’analitza la dona senegalesa musulmana i en especial de la ètnia joola a la regió de Casamance.

Però per fer-ho, el documental pren l'exemple del poble d’Oussouye a través dels ulls d’unes dones concretes.

És a través de la mirada i l’acompanyament d’algunes noies seleccionades del poble d’Oussouye que coneixem tot el context de vida de les famílies, de la comunitat i de trets del país. Per context, elles ens ubiquen al món de les dones senegaleses musulmanes.

Entenem que les dones en una societat com la senegalesa, i concretament en una zona com la de Casamance, viuen un context on les religions tenen una forta osmosi entre elles, i un fort substrat de religió tradicional.

Existeix una forta tolerància entre comunitats entre comunitats religioses. Per tal entenem que per entendre el context senegalès de les dones musulmanes no es poden filmar exclusivament dones i famílies musulmanes, sinó un ample espectre social que ens farà entendre de forma més real com és la societat i la cultura on la dona senegalesa musulmana viu, i les seves tensions en el context actual.

Tres àmbits d’anàlisi

El documental pretén analitzar la zona senegalesa partint de tres àmbits:

Àmbit social: la dona en el seu context social, en el seu poble, en la vida pública situant-la en els diversos àmbits de funcionament de les estructures socials, religioses o polítiques: educació, sanitat, cultura, activitats econòmiques, oci, etc.

Àmbit familiar: la dona dins l’estructura familiar, entenent que el tret típicament senegalès és la família extensa, de manera que es situï a la dona en la vida quotidiana familiar: la vida diària, les generacions familiars, l’estructura patriarcal, el matrimoni i la poligàmia, l’economia familiar i les activitats, la propietat, la violència domèstica, etc.

Àmbit íntim: la vida íntima de la dona i la seva situació en la societat, els sentiments, la relació amb l’entorn o la família, les seves aspiracions o frustracions, la seva experiència religiosa,...

Finalment podríem parlar de l’àmbit del país, de manera que s’analitzi l’estructura de la societat, de la política, el pes de les organitzacions religioses o la situació de la dona en l’àmbit urbà/rural.

Objecte de filmació i estil

El documental no pretén desenvolupar una tesi o estudi a través d’un reportatge amb entrevistes a personalitats expertes i una exposició oral (a través d’un locutor) dels temes a exposar. Els objectius i temes d’anàlisi que proposem són només un substrat necessari per a saber què tractem.

Es pretén retratar la vida de les dones -a través d’unes de concretes- i de la comunitat a través d’una filmació de la vida diària (des de l’íntima i familiar a la social o comunitària) en tot el seu context.

Elles, la seva família i els habitants del poble d’Oussouye en seran els testimonis a través de la filmació de la seva quotidianitat, així com a través de diàlegs o discussions obertes (no entrevistes tancades) que partiran dels temes d’anàlisi proposats. Els temes són només un punt de partida per a incitar la seva expressió, no una finalitat.

Es va a buscar espais de filmació que responguin a les finalitats planificades als objectius: des d’una observació de la seva vida dins la família en un dia qualsevol, fins a una entrada en aquells espais que representen la vida pública o comunitària (hospitals, escoles, celebracions de fetitxes, etc).