Mapasonor treballem per projectes, amb uns objectius concrets, que inclouen diversos productes i diversos formats i, molt sovint, fruit de la col·laboració amb l’aliança amb altres entitats
Dones i islam
Sèrie de documentals on es conviu amb dones de diversos països de majoria musulmana, per a sortir-nos de la imatge estereotipada. Són retrats des de la seva quotidianitat, els seus desafiaments, els seus èxits, les discriminacions patides... Cada país, Tunísia, Senegal, Afganistan o Palestina, té les seves lògiques, però el que més ens interessa és retratar la defensa de la seva dignitat personal.
Sèrie de produccions en diversos formats (maletes pedagògiques, documentals o llibres) on treballem la diversitat i la interculturalitat de les músiques i les cultures mediterrànies amb una voluntat pedagògica.
Aquesta sèrie de cinc documentals se centren en com la vida quotidiana de la població palestina comú queda marcada per la crueltat de la maquinària política sionista. El títol genèric, “48”, defèn que va ser el 1948 quan va iniciar l’ocupació israeliana, amb la neteja ètnica palestina (anomenada “nakba”). Malgrat l’expulsió de la seva terra, la colonització, la demolició de cases, el traçat de murs inacabables, la dignitat de les persones troba sempre maneres de prevaldre a Palestina.
Les aliances amb altres entitats a llarg terme són molt habituals a Mapasonor. Aquest és el cas de l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan. Aquesta ONG treballava pels drets humans i pels drets de les dones afganeses, realitzant diverses campanyes i activitats de sensibilització que van comptar en tot moment amb les produccions audiovisuals de Mapasonor.
Una de les propostes artístiques més originals i convulsives de Mapasonor, dirigida musicalment pel músic valencià Efrén López: un concert ininterromput al llarg de 24 hores a Mataró, on set músics improvisaven partint d’una sola melodia (l’“Epitafi de Seikilós”, trobada en una inscripció d’un epitafi grec, i que es diu que és la més antiga del món). Mapasonor projectàvem imatges del nostre fons documental. L’activista cultural valencià Josep Vicent Frechina diu que era un espectacle “per somoure la nostra consciència i interpel·lar-nos amb l’exemple del seu compromís i el seu esforç individual”. Es va fer una segona versió a València de 12 hores.
Jerusalem ID és un projecte d’exposició de Mapasonor realitzat amb l’artista mataroní Domènec, en un intercanvi mutu de coneixements de disciplines, l’artística i la documental. Visualitzem la ciutat de Jerusalem com a laboratori de “violència suspesa”. En els conflictes se’ns sol mostrar la violència de manera “espectacular”. La violència suspesa, a diferència de l’espectacular, és silenciosa i no es veu, però afecta radicalment el cent per cent de la població palestina i impedeix el desenvolupament normal de la seva vida. A Jerusalem Est (la part palestina), l’Estat d’Israel desenvolupa un catàleg de sofisticades estratègies de violència suspesa que formen els continguts d’aquesta exposició, des de la complexitat dels plans urbanístics fins a la humiliació usant el fet identitari àrab. L’exposició es sobretot audiovisual i usant el llenguatge documental, amb vídeos comuns i propis de Mapasonor, i inclou també una instal·lació de Domènec, “Real State”.
Primera experiència de Mapasonor de paisatge sonor en format d’exposició. Escoltem la ciutat, el paisatge dels seus sons de vida i de festa, com una simfonia on l’orquestra és el batec dels seus cicles vitals i les històries de les seves persones. Com al clàssic film “Berlín, simfonia d’una ciutat” però substituint la imatge pel so; tot seguint els principis de la disciplina artística del paisatge sonor, on s’invita a l’oient a seure i escoltar el so de la ciutat o de la natura. Aquesta exposició pretén fer justament això: que l’espectador s’assegui i escolti Mataró i les històries de vida de les seves persones. No es tracta sols d’una exposició: ha estat també un concert, un llibre-CD amb relats de vida de la ciutat, i un projecte pedagògic.
En Sherif i la Loli van lluitar per consolidar la seva relació en un temps en què veure una noia blanca festejant amb un africà no deixava indiferent a ningú. Al mateix temps, aquesta lluita els va portar a reivindicar els drets dels immigrants del barri del Palau, a Mataró. Durant quaranta anys no van deixar mai d’implicar-se i després, tant el pare com la filla, la Bintou, van anar a la recerca de les seves arrels a la Casamance, un poble reclama la seva independència del Senegal.
