"El poble, tot sovint, necessita convertir la seva vida quotidiana en expressió artística"
El treball rural a les muntanyes sicilianes, esdevé instrument musical. La vida interior dels pobles del món esdevé cant espiritual.
Les celebracions a les illes mediterrànies, esdevenen grups musicals. Les expressions dels pastors a les muntanyes de Messina, els pescadors a les illes Eòlies, o les companyies religioses de cant de Piazza Armerina, són les mateixes que es fan a tot el món.
El documental
Dues sicilianes i un sicilià ens acompanyen per diversos indrets i persones de la cultura i la música d'arrel de la illa italiana: Nada Gitto, Nuccia Maugeri i Orazio Rantuccio. Altres com Massimo Laguardia ens sintetitzen les claus per entendre els cants de vida a l’illa de Sicília.
Aquest viatge ens porta per tres camins: les tradicions dels pobles, les tradicions del mar i les tradicions de les muntanyes, i també per tres expressions de vida i d'art: l'espiritualitat popular, el treball diari i les expressions festives.
Una part del documental és un recorregut per diverses agrupacions que a les places o carrers dels pobles desenvolupen cants de devoció cristiana, en ocasió de la Setmana Santa Cristiana. A llocs com Piazza Armerina, Barcellona-Pozzo di Gotto, Santo Stefano di Camastra o Alcara Lifusi les polifonies populars mostren com el poble humanitza la religió per acabar expressant sentiments personals (per exemple el sofriment d'una mare).
Una altra part del documental ens mostra diverses persones lligades a les feines de la mar, des de l’illa de Lipari a San Giorgio di Giosa Marea. Hi ha feines que, en canviar o desaparèixer, han suposat la mort de les seves manifestacions artístiques. La seva recuperació és avui en dia un treball més creatiu que un cant de vida.
A la última part del documental vivim a la muntanya amb uns pastors de Rometta, i els diversos instruments musicals que acompanyen la seva vida (friscaletti/zampogna). Les festes, els moments de vida i fins i tot els rituals amorosos s'expressen sempre amb música. S'esborren les fronteres entre la música i la vida.
