En Sherif i la Loli van lluitar per consolidar la seva relació en un temps en què veure una noia blanca festejant amb un africà no deixava indiferent a ningú. 

Al mateix temps, aquesta lluita els va portar a reivindicar els drets dels immigrants del barri del Palau, a Mataró. 

Durant quaranta anys no van deixar mai d’implicar-se i després, tant el pare com la filla, la Bintou, van anar a la recerca de les seves arrels a la Casamance, un poble reclama la seva independència del Senegal.

“Com a catalana mestissa la identitat ha estat una constant a la meva vida.  A vegades més actiu, a vegades més passiu. A vegades amb dolor, a vegades amb alegria. Sento la pau des de que m’he reconegut com el que soc i m’he ubicat en el meu sistema familiar i fins en la seva complexitat religiosa. 

El que més m’interessa és el lloc que ocupo dins d’aquesta gran família. Qui està al davant meu, qui està al darrera, qui està al pis de dalt, qui està al pis de baix... Jo he anat a la Casamance a saber qui soc jo i on estic ubicada al meu sistema familiar. La identitat per mi no es tracta “d’això o allò”. És a dir, no és posar la “o” sinó que és posar la “i”. I això és molt complex! Però penso que la vida es tracta d’això, de sumar i d’incloure.”  (Bintou Jarju)