Mentre estiguis viu, brillaés una proposta escènica coordinada pel músic valencià Efrén López i l’associació mataronina Mapasonor, que es presentarà a Can Gassol -Centre de Creació d’Arts Escèniques de Mataró (Barcelona)- entre el 23 i el 24 de novembre de 2013.

Des de les 12 del migdia del dissabte 23 i fins l’endemà a la mateixa hora, els autors proposen 24 hores ininterrompudes de música i audiovisual “per somoure la nostra consciència i interpel·lar-nos amb l’exemple del seu compromís i el seu esforç individual”, segons paraules de l’activista cultural valencià Josep Vicent Frechina. En les circumstàncies actuals de crisi econòmica i de valors, tendim a quedar estancats en el plany. Aquesta proposta reivindica l’art i l’esforç com a actitud davant la pura negativitat: “cal brillar, mentre estiguem vius”.

El músic valencià Efrén López tocarà amb Hristos Barbas (nei, piano, veu), Robert Cases (tiorba), Pau Marcos (viola de gamba), Ciro Montanari (tabla), Vasilis Sarikis (percussió), Manolo López (Contrabaix i violone) i els multi instrumentistes Dilyana Dimitrova, Míriam Encinas i Xavi Lozano.

Aquesta formació interpretarà durant 24 hores, diverses variacions improvisades sobre la melodia complerta més antiga documentada al món. La composició, que data del segle II abans de Crist, rep el nom d’“Epitafi de Seikilós” ja que la manà esculpir un senyor que s’anomenava Seikilós a la làpida funerària de la seva esposa Euterpe. Aquesta, fou enterrada en un cementiri proper a l’actual ciutat turca d’Aidin, a prop de l’antiga ciutat d’Efes. El text que acompanya la melodia, defineix perfectament l’objectiu de acte:“Mentre estigues viu, brilla que res t’afligesca excessivament perquè la vida és curtai el temps et furta les aspiracions”

ROTUND ÈXIT DE L’ACCIÓ “MENTRE ESTIGUIS VIU, BRILLA”, 24 HORES DE MÚSICA I IMATGE PER A SOMOURE LA CONSCIÈNCIA

L’acció de 24 hores ininterrompudes de música i imatge “Mentre estiguis viu, brilla” ha estat tot un èxit que ha sorprès amb escreix les perspectives dels organitzadors.

Aquesta proposta escènica s’ha portat a terme a Can Gassol (Centre de Creació d’Arts Escèniques de Mataró) -des d’ahir dissabte 23 de novembre a les 12h del migdia, fins avui diumenge 24 a la mateixa hora -en el marc de la XXXI Setmana de Música Antiga.

L’acció, -coordinada pel músic valencià Efrén López www.erfenlopez.net, l’associació mataronina Mapasonor www.mapasonor.com i l’artista visual Domènec-, pretenia oferir 24 hores de música i audiovisual per a somoure la consciència i reivindicar l’art i l’esforç com a actitud davant la negativitat. Aquest mateix objectiu, ja el perseguia un grec anomenat Seikilós al segle II aC. Coneixem els seus ideals perquè va fer esculpir a la làpida de la tomba de la seva esposa Euterpe, el següent text a mode d’epitafi:

"Mig miler de persones han participat aquest cap de setmana en la innovadora proposta d’Efrén López, Mapasonor i Domènec, que ha sorprès i emocionat en el marc de la XXXI Setmana de Música Antiga de Mataró"

"És l’art necessari? Necessari en el seu sentit estricte? La pregunta, que recorre la història de les civilitzacions, es planteja molt sovint amb intencions espúries i inclou ja, en la seua mateixa formulació maliciosa, una resposta tancada"

Certament, l’art convertit en un objecte de consum, en valor mercantil, en placebo esteticista, en element decoratiu, en símbol d’estatus social o cultural, en actiu per incentivar el turisme... és del tot prescindible.

Però l’art no és només això. Fet i fet: no ho és de cap de les maneres. Tot això són funcions que algunes societats li endossen a la producció artística però que no poden en cap cas definir-la.

L’art és una forma d’expressió individual i col·lectiva que constitueix una de les vies més poderoses i democràtiques d’accés al coneixement i una de les materialitzacions més sublims i definitòries de la condició humana.

Ara, quan l’economia mundial trontolla i encomana a tots els engranatges socials els seus desequilibris i neguits, quan els mercats borsaris imposen les seues escales de taxació en tots els àmbits de la vida quotidiana, quan interioritzem els discursos hegemònics que ho converteixen tot en valor monetari, l’art es veu una vegada més contra les cordes de la seua intencionadament devaluada funcionalitat. Ara, justament, quan davant d’aquesta conjuntura desencoratjadora i paralitzant, l’art hauria de ser més necessari que mai.

Arribats a aquest punt, creiem que cal una crida d’atenció: una invitació a repensar el paper central que hauria de tindre l’art en general, i la música en particular, en la nostra escala de valors i en les nostres vides, més enllà de les circumstàncies polítiques i les desoladores vicissituds econòmiques que hem hagut de patir.

Efrén López, músic de llarga trajectòria — fundador de L’Ham de Foc, Evo o el trio López/ Petrakis/Chemirani, entre d’altres— i reconegut prestigi internacional, ens proposa acompanyar-lo en una acció musical que es desenvoluparà a Can Gassol, el Centre de Creació d’Arts Escèniques de Mataró des de les 12 del migdia del 23 de novembre fins a les 12 del migdia del dia següent: vint-i-quatre hores ininterrompudes de música per somoure la nostra consciència i interpel·lar-nos amb l’exemple del seu compromís i el seu esforç individual.

Efrén i els seus companys —el grecs Vasilis Sarikis (percussions) i Hristos Barbas (ney, veu, piano), el tablista italià Ciro Montanari, l’intèrpret de tiorba Robert Cases, el violagambista Pau Marcos i els multi instrumentistes Míriam Encinas, Xavi Lozano i Dilyana Dimitrova— interpretaran durant tot aquest temps variacions improvisades sobre la melodia més antiga de la qual es conserva una notació xifrada: l’“Epitafi de Seikilós”, inscripció epigramàtica descoberta a la columna d’una tomba prop de Trales —l’actual Aydın— en la península anatòlica i datada del segle II a.C. A més comptaran amb les projeccions audiovisuals confegides per l’associació Mapasonor.

La melodia s’acompanya d’un text que sembla escrit expressament per a l’ocasió:

“Mentre estigues viu, brilla que res t’afligesca excessivament perquè la vida és curta i el temps et furta les aspiracions”

Efrén ens proposa així l’art, la música, com a manifestació enlluernadora de la vida. I potser aquesta és la més punyent de les seues interpel·lacions: demanar-nos que ens preguntem si, després de tot, encara estem vius.

Josep Vicent Frechina

"La acción musical de 24h 'Mientras vivas, brilla' es ya una realidad"

Durante un día entero, veinticuatro horas, la música no ha cesado en Can Gassol, el Centre de Creació d’Arts Escèniques de Mataró (Barcelona). Desde las 12 del mediodía de ayer sábado hasta las 12 del mediodía de hoy domingo el grupo de nueve músicos coordinado por Efrén López ha mantenido la llama sonora encendida en favor de la música y la cultura en general, acompañado de un público que ha ido pasando por la sala de conciertos, con la acción musical y visual “Mientras vivas, brilla“.

El multiintrumentista ha estado junto a músicos maravillosos llegados de diferentes disciplinas artistísicas y lugares, le han acompañado el músico griego Hristos Barbas (ney, piano, voz), Robert Cases (tiorba), Pablo Marcos (viola de gamba), el italiano Ciro Montanari (tabla), el también griego Vasilis Sariki (percusión), Manolo López (contrabajo) y los multiinstrumentistas Dilyana Dimitrova (Bulgaria) y Míriam Encinas.

Mapasonor, la asociación de creación documental, ha realizado un fantástico trabajo de preparación, planificación y producción que ha permitido dejar constancia del proyecto de forma audiovisual. El equipo ha hecho posible que se haya podido seguir el desarrollo de la acción desde Internet en cualquier parte del mundo, vía “live streaming”, con una calidad de imagen y sonido extraordinaria.

Esta formación ha interpretado diversas variaciones improvisadas sobre la melodía completa más antigua documentada en el mundo, una composición que data del siglo II antes de Cristo, recibe el nombre de “Epitafio de Seikilós”, que toma el nombre de la lápida funeraria de su esposa Euterpe enterrada en un cementerio cercano a la actual ciudad turca de Aydin y cerca de la antigua ciudad de Éfeso.

Con la acción que han completado Efrén López y el resto de los músicos han dado una manifiesta cuenta de su posición ante la pasividad, la banalización y el mercantilismo en el que el arte y la cultura en general se encuentran sumidos en nuestros días.

A lo largo de las veinticuatro horas se han ido sucediendo melodías y ritmos que han cubierto un arco que va desde Barcelona a Kabul, haciendo un camino sonoro de ida y vuelta, que como en todo viaje que se precie ha tenido encuentros gratificantes, diálogos con los compañeros de ruta, momentos álgidos y pasajes de un lirismo y belleza sublime. Pero también se han sucedido instantes para la reflexión, momentos íntimos de soledad en los que los músicos –y quienes han estado in situ o hemos seguido el desarrollo desde la red de Internet “live streming”– nos hemos encontrado con nuestros propios pensamientos, reflexiones y sentimientos más profundos, con nuestros anhelos, deseos y sueños.

Gracias a la diversa batería de instrumentos presentes han conseguido extraer una paleta amplia de sonidos con las que tejer una pieza única, continúa y coherente, un continuo sonoro hermoso, armónico y universal.

Con esta larga pieza a la que han dado el nombre “Mientras vivas, brilla” han conseguido aglutinar instrumentos, músicas y pensamientos, un orden libre y diverso, han reunido entorno a su arte la perseverancia, el esfuerzo y la complicidad de para quienes la Cultura es la manifestación irrenunciable de la condición humana.

Ell@s ya han dado una muestra de su compromiso, con la música y la cultura, ahora nos toca a cada un@ de nosotr@s recoger el testigo…

Articulo de Paco Valiente, 

Los Sonidos del Planeta Azul

“Mentre estiguis viu, brilla” proposa 12 hores ininterrompudes de música i audiovisual “per somoure la nostra consciència i interpel·lar-nos amb l’exemple del seu compromís i el seu esforç individual” (en paraules de Josep Vicent Frechina). Es reivindica l’art i l’esforç com a actitud davant la pura negativitat: “cal brillar, mentre estiguem vius.”

En la segona ocasió de portar a terme aquest projecte (la primera va ser el 2013 a Mataró) també es vol denunciar el sofriment de la població de l’Afganistan i fer un homenatge a la riquesa de la seva cultura musical.

Mapasonor, durant les 12 hores de concert, projectarà paisatges documentals de l’Afganistan i missatges per recordar la seva situació i coordinarà l’streaming al llarg de l’espectacle.

És una proposta escènica coordinada pel músic valencià Efrén López i l’associació audiovisual catalana Mapasonor.

“Mentre estigues viu, brilla que res t’afligesca excessivament perquè la vida és curta

i el temps et furta les aspiracions”

(Epitafi de Seikilós)

Efrén y 8 músicos más interpretarán, durante 12 horas y sin pausas, variaciones improvisadas de la melodía completa más antigua documentada en el mundo, el "Epitafio de Seikilós" (s. II AC), que se encuentra en la lápida funeraria de Euterpe, esposa de Seikilós, cerca de Éfeso (cercano a la actual ciudad turca de Aidin).

"While you're alive, shine", is a nonstop 12 hour’s performance of music and audiovisual "to stir up our conscience and interpellate us, with the example of commitment and individual effort" (quoting Josep Vicent Frechina). The individual effort and the artistic activity are vindicated to overcome the pure negativity in live: you must shine while you are alive.

On the second occasion of this project (the first was set in 2013 in Mataró) we want to denounce the suffering of the people of Afghanistan and to pay homage to the richness of their culture and their music.

This performance is coordinated by the Valencian musician Efrén López, and the Catalan audiovisual association Mapasonor.

Efrén and 8 other musicians are going to perform, for 12 hours and without pauses, improvised variations of the oldest documented melody in the world, the "Epitaph of Seikilós" (2nd century BC). This melody is found on Euterpe's funeral tombstone, wife of Seikilós, near Ephesus (near the current Turkish city of Aidin).

"While you're alive, shine

and nothing should distresses you excessively

because life is short

and time steals your aspirations"

(Seikilós Epitaph )