A 48_Nakba  (Memòria) veiem com el 1948 les Nacions Unides decideixen dividir el territori de Palestina per crear un estat pels jueus que era reïvindicat per Moviment Sionista, Israel.

Enlloc de basar-se en la integració Israel, es va basar en la expulsió sistemàtica de la seva població per mitjà de guerrilles com la Haganà, en la demolició dels seus pobles i en esborrar del mapa la major part dels seus noms. Ens ho expliquem diversos avis i àvies que van viure aquest moment que viuen en camps de refugiats, el poble dels quals ha estat esborrat del mapa.

“Nakba” significa la desgràcia. Així és com els palestins qualifiquen els fets de l’any 1948 quan, en crear-se l’estat d’Israel, una majoria important es va veure desplaçada del seu lloc d’origen.

Aquest treball, en format documental, recull diverses entrevistes a testimonis d’aquesta diàspora sense fi.

Hi ha cinc entrevistes als palestins que viuen en diferents campaments de refugiats des de fa 60 anys. Després de cadascuna d’elles, els refugiats mostren a la càmera un cartell amb el nom del lloc que vénen. La següent imatge ensenya exactament el lloc avui.

El documental també insisteix i mostra de manera molt diàfana els mecanismes utilitzats per l’Estat d’Israel per esborrar la memòria dels palestins en els territoris que els van ser usurpats.

 

 
Nakba

En 48_Nabka (Memoria) vemos como en 1948 las Naciones Unidas decidieron dividir el territorio de Palestina para crear un estado para los judíos que era reivindicado por el Movimiento Sionista, Israel.


En lugar de basarse en la integración, Israel se basó en la expulsión sistemática de su población mediante guerrillas como Haganá, en la demolición de sus pueblos y en borrar del mapa la mayor parte de sus nombres. Nos lo explican distintos abuelos y abuelas que vivieron este momento que viven en campos de refugiados y cuyo pueblo ha sido borrado del mapa.


“Nabka” significa la desgracia. Así es como los palestinos califican los hechos del año 1948 cuando, al crearse el estado de Israel, una mayoría importante se vio desplazada de su lugar de origen.


Este trabajo, en formato documental, recoge diversas entrevistas a testimonios de esta diáspora sin fin.


También insiste y muestra de forma muy diáfana los mecanismos utilizados por el Estado de Israel para borrar la memoria de los palestinos en los territorios que les fueron usurpados.


 


Five interviews to different Palestinians who lives in refugees’ camps from 60 years ago. After each interview, the refugees shows to the camera a sign with the name of the place that they come from. The next image shows the exactly place today.


In 1948 the United Nations decided to split the Palestinian territory into two areas in order to create Israel in one of those areas; a state for the Jewish people claimed by the Zionist movement. Instead of including the native Palestinian people in the new Jewish state, Zionist militiamen kicked almost one million Palestinian men and women off their lands who then became refugees.


Israel demolished most of the original Palestinian villages and wiped their names off the map. For 59 years one million Palestinians and their descendents have lived in refugee camps in the Occupied Palestine Territories and neighbouring Arab countries.


Israel celebrates its day of independence the same day as Palestine commemorates its Nakba (misfortune).


 
 

Versió íntegra del documental (VOSE)