EL MESTISSATGE ÉS UNA OPORTUNITAT

DE SUMA I DE COMPRENSIÓ, NO NOMÉS

D’EXCLUSIÓ I DE CONFLICTE


És també una oportunitat de positivitzar els fenòmens d’identitat: no de tancar-los en fortaleses identitàries impenetrables i orgulloses sinó de mostrar la riquesa i la complexitat del què és identitat i del seu funcionament, és a dir de mostrar-ne les seves fortaleses i els seus límits.

Ja que la identitat, els orígens, la cultura ... són paraules que sovint són usades i pervertides per significar la separació i la exclusió, no per la suma i la inclusió.

Aquest projecte parla del mestissatge dins d’aquesta perspectiva, per reivindicar la interculturalitat com a fenomen desitjable, i per parlar de la identitat des de la seva riquesa i la seva complexitat, des de la seva impossibilitat innata de definir fronteres i a la vegada del seu potencial de sumar cultures.

Partim d’un exemple concret d’una família mestissa a la ciutat catalana de Mataró, una família que mostra, en les seves dues generacions, les diferents lectures que té la identitat i com la seva visió oberta i inclusiva és un exemple de com el mestissatge i el respecte per les identitats són dues realitats que van juntes.



LA PROPOSTA

L’associació Mapasonor, partint del concepte exposat, estem endegant un projecte audiovisual amb tres elements:

• Un documental
• Un projecte pedagògic
• Una campanya de sensibilització


El documental és el format central del projecte ja que la història que tractem s’està filmant per ser editada com un documental per ser emès a activitats, festivals o mitjans, o com a diversos curts en projectes a la xarxa (blogs, webs, canals  etc.)

També es confeccionaran materials pedagògics, com es fa habitualment a les produccions de Mapasonor, per ser implementat en educació formal o no-formal, ja sigui pels propis membres de l’associació com per docents o altres entitats que ho desitgin.

Finalment volem implicar entitats que comparteixin el plantejament d’aquest projecte, ja sigui perquè treballen temes de nova ciutadania i d’immigració, d’interculturalitat o d’Àfrica o Senegal, per portar a terme un pla activitats de sensibilització conjuntament.

Trailer del documental  Mataró versus Djembereng

Mataró versus Djembereng

ASSOCIACIÓ DE CREACIÓ DOCUMENTAL

Mataró versus Djembereng

INICI - MENÚInici.htmlInici.htmlshapeimage_3_link_0

Viatge a través del mestissatge

EL MESTISSATGE


En la ciutadania actual de Catalunya o de l’Estat Espanyol existeix, fruit de diferents dècades d’emigració,  una generació mestissa, amb pares i mares de diversos orígens (ja sigui autòctons o d’altres països).


Sovint quan es parla de l’emigració, sigui de manera positiva o negativa, es fa a partir de les persones que venen d’altres països i de les noves generacions que neixen de matrimonis d’immigrants, però no de les que han nascut aquí  com a fruit de matrimonis mixtes.


No parlem només dels fenòmens més negatius de racisme social o polític, que despreciem, sinó del discurs comú dels emigrants com a cultures externes que vénen a afegir-se al nostre context cultural diferent.

SINOPSI

La Bintou és una noia catalana de la família Jarju Rubí, senegalesa pel costat patern, en Sheriff i catalana (d’origen andalús) pel costat matern, la Loli.

L’any 2009, quan tenia 31 anys, va decidir viatjar al Senegal, si bé coneixia pocs familiars, ja que necessitava tenir una visió més àmplia i ubicar-se en el seu arbre genealògic. També desitjava localitzar els espais i conviure amb els seus familiars.

En Sheriff ha estat un activista a Mataró, una ciutat catalana de la costa del Maresme on hi ha des de fa molts anys ciutadanes i ciutadans d’origen africà: ha dinamitzat associacions de veïns, entitats africanes i tota mena d’activitats socials. Ell és un dels primers senegalesos en arribar a aquesta ciutat a finals dels anys 60, i el seu matrimoni amb la Loli va ser un acte d’amor i fermesa per part seva, exposada a crítiques i racisme social del seu entorn. Ella també era immigrant dins del propi país, arribada d’Andalusia..

Malgrat el rebuig de l’entorn ella tenia clara la fermesa personal del seu marit i varen tenir la Bintou.

Ella en el seu viatge descobreix la complexitat dels seus orígens, de la seva identitat, de les seves arrels... viatja per tota la família i descobreix i accepta la particularitat de l’estructura social i cultural de la ètnia diolà, de la que forma part el seu pare i també el seu futur marit, l’Omar, un noi també diolà (diolà-koatay) que ja es trobava a l’estat espanyol. Decideixen casar-se per doble partida: a Catalunya i a la Casamance (regió del Senegal originària del Sheriff i l’Omar).

No es tracta d’un caprici, sinó d’una assumpció d’una doble identitat, o potser la voluntat de posar per davant el diàleg abans que la tossudesa de la identitat única.

Les bodes, ben particulars, esdevenen exemplars fenòmens on tothom participa de la cultura de tothom.