“Cada ovella al seu corral” consta de quatre peces diferents en format “diorama” (caixa quadrada amb escenes en miniatura) dels pessebres populars nadalencs.

Dins de cada peça s’ubica un grup de tres o quatre figures populars del pessebre fetes a mà en argila. Són figures populars (pastors, reis, animals etc.) i no divines (naixement, àngels etc.) amb una lleugera il·luminació  lateral.

Al fons de la caixa, i fent de ciclorama (celatge de fons) hi ha un monitor de TV que projecte en DVD un vídeo amb escenes de la Palestina actual, reproduïnt cada una de les quatre caixes una seqüència diferent d’imatges documentals sobre les conseqüències de la ocupació israeliana en els Territoris Ocupats Palestins (mur d’apartheid, check points, etc.)

El seu significat

Les quatre peces que es presenten, posen a un mateix espai la tradició del pessebre popular del Nadal (les figures de les quals es situen teòricament a la Palestina històrica) amb imatges de l’actual Palestina i la vida dels seus habitants com a conseqüència de la ocupació dels Territoris Palestins per part del Govern Israelià.

Pel que fa al pessebre clàssic es tracta d’un homenatge als artesans i les artesanes i a la sensibilitat artística de la cultura popular, que és un dels objectius de Mapasonor com a associació. En concret es vol donar a conèixer l’art dels diorames, caixes on es reprodueix en miniatura una escena sagrada del Nou Testament referent a un passatge del Nadal.

A partir de les escenes cada autor popular les reinterpreta i el seu esperit artístic es bolca en el paisatge o en les figures. Tota la imatgeria i la seva disposició segueix les recomanacions de pessebristes com Basili de Rubí o Violant de Simorra.

Les imatges projectades en DVD han estat enregistrades per Mapasonor dins de la realització d’un documental sobre les conseqüències de la Ocupació de Palestina part part del Govern Israelià. Per aquestes quatre peces del grup de “Cada ovella al seu corral” s’ha seleccionat quatre temes a tractar.

SHARIF I EL MUR DE L’APARTHEID

La construcció per part del Govern israelià d’Ariel Sharon del mur de l’apartheid que separa els Territoris Ocupats Palestins dels d’Israel, ha fet que les terres de molts camperols hagin quedat a l’altre costat del mur.

Al vídeo s’observa com els camperols palestins cada dia intenten accedir a les seves pròpies terres però els soldats israeilians els hi posen dificultats o els hi impedeixen. El dia que vam filmar aquesta seqüència no van deixar anar als seus terrenys als camperols menors de 35 anys sense cap raó concreta. Vam seguir el camí del camperol Sharif. Aquest conversa amb dos joves camperols que ens explicaren el següent:

  1. “Anava cap al seu poble -Yahyus- i es va trobar un soldat israelià que el va interrogar sobre on anava fins que va acabar apallissant-lo a ell i a altres camperols. Els policies israelians s’hi van afegir”

  2. “Ell i el seu germà anaven cap a la seva granja amb un carregament de patates i un guàrdia israelià els va parar, els va fer llençar les patates al terra dient que portaven armes i ens van començar a pegar”

PALESTINA I ELS ATACS DE L’EXÈRCIT ISRAELIÀ EL 2002 

  1. Carta de l’expatriada a Palestina Gema Otero:

  2. “El viernes fui finalmente con las ambulancias hasta la manifestación, llegamos allí hacia la 13:15, la manifestación arrancaba del Centro de Ramallah a las 12:30.

  3. Durante el tiempo que duró la primera fase no hubo heridos. Probé los efectos de los gases lacrimógenos israelíes, estuve filmando todo, aunque fue bastante tranquilo para como suelen ser otros viernes, los israelíes se mantenían un poco alejados de las barricadas palestinas. Hacia las tres  empezaron a disparar ya de forma más jodida, luego todo se calmó de nuevo y me fui con gente de la escuela.

  4. Cuando estabamos en un coche camino del centro de Ramallah, nos llamaron por un móvil para que regresáramos, porque la cosa se estaba poniendo seria. Y ahí empezó una auténtica batalla, ya no con piedras sino con fuego real, bueno éste siempre se produce por el lado israelí, solo que a veces tiran a matar y otras veces no, Bueno, como os decía empezó la batalla entre las milicias palestinas y el ejército israelí.

  5. Finalmente hubo 20 heridos, 3 de ellos periodistas extranjeros. Lo que va grabado hasta ahora es el autobús dañado la noche del 8 al 9 de febrero, uno de los ataques desde el asentamiento a la ciudad de Al-Bireh, por la noche el día 15 de febrero, como era de noche no se ve nada, más que las luces del asentamiento, pero podéis escuchar el sonido de los bombardeos, incluso se oyen los tanques tomando posiciones, está grabado hasta que el bombardeo se puso jodido y nos bajamos una compañera del creciente que estaba conmigo y yo a la planta baja del edificio. 

  6. Luego está grabada la manifestación del viernes y el sonido del ataque a partir de las tres de la tarde. Aquí sólo hay sonido con imagen fija, porque la cosa está muy mal y era muy peligroso, Se ve el paso de ambulancias cuando trasladaban a los heridos, pero no cuando los recogían.

  7. Esta gente realmente se está jugando la vida cada minuto, vi imágenes por televisión de la gente del creciente recogiendo los heridos  y son  la ostia”

PALESTINA I ELS CHECK POINTS

Els check points són punts de control que l’exèrcit israeilà ha instal·lat  a cada poble i a totes les carreteres de Palestina i que impedeixen la mobilitat dels palestins dins dels seus propis territoris. Amb aquests punts de control, la vida quotidiana dels palestins es controla i castra.

Les imatges corresponen al check point de Hawara, a Nablús, en el moment en què s’està impedint el pas a un grup de mares que volen portar als seus fills malalts a l’hospital.


Carta de Gema Otero, expatriada a Palestina el 2002:

  1. “Lo de los controles militares es fascinante, se reproducen por generación espontánea, no hay problema ya que tienen un montón de fascistas haciendo el servicio militar dispuestos a venir a los territorios, cuando estuve en Febrero había dos en la carretera entre Jerusalén y Ramallah, ahora han puesto uno al lado de la pista de aterrizaje del aeropuerto y continúa, claro, el de toda la vida antes de entrar en Jerusalén, que está al lado del campo de refugiados de Kalandia.

  2. Para evitar estar dos horas, para cruzarlo, nos hemos desviado por el interior del campo de refugiados, esto siempre pone los pelos de punta porque la situación en los campos es de una miseria que aterroriza, bien pues los israelíes hoy también habían puesto un ckeck point en el campo de refugiados, porque saben que la gente se desvía por allí. Esto ha sido antes del atentado.

  3. El objeto de estos check point no es de seguridad, es sencillamente para establecer castigos colectivos sobre toda la población. Aquí el Director de la Escuela de Formación de Paramédicos de los Servicios de Urgencias, todos los días que le veo viene sudando, deshidratado, porque deja el coche antes del control y viene andando para no estar allí dos horas, pero por ejemplo Yamal, que es un paralítico que trabaja en el Departamento de Rehabilitación, como es paralítico y va en silla de ruedas, pues no puede dejar el coche y venir "andando" claro, así que todos los días se chupa dos horitas o dos horitas y media para ir y otro tanto para volver, en un trayecto de 16 kilómetros (Jerusalén-Ramallah), y así todo el mundo. 


ART I OCUPACIÓ

La vida quotidiana de tots els palestins i les palestines està castrada per la ocupació israeliana, fins i tot la dels i les artistes.

Els Centres d’Art han estat atacats per les tropes israelianes en nombroses ocasions però sobretot la vida dels artistes pateix les conseqüències de l’ocupació.

Les imatges ens mostren dos exemples. El primer d’ells està protagonitzat per Mohammed Atta, coreògraf del grup de dansa El Funoun:

  1. “Has vist mai un presoner ballant amb el seu guarda?,

  2. No és possible oi? Doncs fou real”.

  3. Vaig ser presoner perquè amb la meva música i dansa i participant a manifestacions, treballava contra la ocupació. Vaig estar diverses vegades a la  presó administrativa. Un cop fins a sis mesos. M’estava en una tenda de campanya.

  4. Hi ha amics que per la mateixa raó s’hi han estat 6 anys. La presó no és un hotel, es viu en molt males condicions i estar-hi per idees és un crim. Allí pretenen destruir-te per dintre. Però la presó també és una escola ja que en la foscor també hi acabes trobant llums”.

El segon exemple el protagonitzen dos Músics del Conservatori de Música Palestína a Ramallah:

  1. “La meva dona i el meu fill viuen a Tira, a prop de Jaffa, i tenen nacionalitat israeliana.

  2. El govern israelià em va prohibir estar amb la meva dona. Segons una nova llei israeliana està prohibit que un israelià, sigui o no palestí, es casi amb un jove palestina. Encara que ja estiguis casat, perds el passaport israelià.

  3. Estic casat a Israel des de fa tres anys. Abans de la segona Intifada era més fàcil entrar a Israel. No hi havia els check points que impedien el pas al meu poble.

  4. Amb la meva dona ens veiem a Ramallah cada cap de setmana. Però ella no pot viure aquí perquè el nou govern Israelià hi posaria problemes i perdria el seu passaport israelià per sempre. Per això va cada setmana a Israel i només els caps de setmana a Palestina. Ha d’evidenciar que viu a Israel”.


La germana Carmel

L’autora de les figures


Les figures de “Cada ovella al seu corral”  estan realitzades per l’artista popular Germana Carmel , monja del convent de les Carmelites Descalces de Mataró (Barcelona).

Està especialitzada en la creació de figures del pessebre des de la seva estança al convent de Benissalem (Mallorca), on una artesana li ensenyà a ella i a dues germanes més que finalment muntaren un petit taller. Quan el convent tancà la germana Carmel es va traslladar a Mataró on només ella fa figures.

La Germana Carmel concep que l’acte de fer figures és una expressió de la seva experiència espiritual, les seves mans en crear són -segons ella- les mans de Déu, i l’actitud de les seves figures responen a la seva actitud mística.

Per això la majoria de les figures estan assegudes, “la millor activitat que es pot fer a la vida és seure i esperar.”

Algunes de les seves figures són innovadores en el món del pessebre: les prostitutes, “pròpies de la genealogia dels Evangelis ja que en la història de Jesús en surten dues”; les Reines dones o Sant Josep tapant-se els ulls a causa d’un excés de llum ja que “en la nit, la foscor no és res més que un excés de llum que ens cega”. 

Actualment la Germana Carmel crea les seves figures escoltant música sufí turca de flauta (nei). Per ella és com el ioga (que també practica) , o la pregària, “nosaltres som un tub buit, com la pregària, amb silenci interior que cal escoltar”. Les seves figures són austeres, sense policromar i amb materials naturals ja que “el pessebre no té sentit si no hi ha Natura”.

Les Carmelites són una ordre monàstica nascuda al segle XII al Nord de Palestina (actual Israel), al Mont carmel. Adoren el profeta Elies i segueixen les paraules de Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu. Les Carmelites Descalces van sortir d’una reforma de les Monges Carmelites. 


Monestir de la Immaculada Concepció

Avinguda Can Torner, 63 08304 Mataró

carmel.mataro@ciornet.com

www.carmel-mataro.net


 

FITXA TÈCNICA DE LES CAIXES


Dimensions: 50 x 50 x 90 cms (alt x ample x llarg)

Material: Aglomerat de planxes de fusta

Acabats: Pintura acrílica brillant i làtex, silicones.

Figures: Fang de cocció 1000º

Materials decoració: suro, palla, sorra, branques d’arbusts i teles sintètiques.

Potència sol·licitada +/- 100W a 220V



IL·LUMUNACIÓ

Bombetes: 300 mAh a 12 V

Alimentador: 12’5 V a 500 mAh

Entrada 230 VAC – Sortida de 1’5 a 12 VAC

Endoll de superfície solidari a la caixa i distribuidor domèstic.


REPRODUCTOR

SECCIÓ TV

Pantalla 14” (34cms)

Receptor 250 Ch, Sint. VS

VHFL – CH2 – 4

VHFH – CH5 - 12

UHF – CH 21 – 69


SECCIÓ DVD

Langitut ona làser 655mm

Làser tipus 1

Sistema de senyal PAL/sortida

Sortida àudio digital coaxial, presa de pins

Estereo exclusiu en mode DVD – Mono en TV

Codificació Regional: R2


SECCIÓ GENERAL

Entrada de Potència AC: AC230 50/60 Hz

Consum de Potència AC: 85W

Sortida Àudio (Altaveus): 3W + 3W

Dimensions: 355 x 365 x 332 (mm)

Pes Net: 14,5 Kg


AURICULARS

NR-903-41

Estereo

Cable: 450 cms

Reguladors de volum independents

Impedància: 32 Ohms +- 10%

Sensibilitat: 104 dB S.P.L a 1KHz +- 2%

Resposta de Freqüències: 20 – 20.000 Hz

Cada ovella al seu corral

Projecte artístic 2004

ASSOCIACIÓ DE CREACIÓ DOCUMENTAL

CADA OVELLA AL SEU CORRAL

INICI - MENÚInici.htmlshapeimage_10_link_0