Quedaren set hores en plena mar, morint ofegats i ofegades per no aguantar més hores nedant en total desprotecció: l’accident es produí a la nit i fins l’endemà no es donà l’alarma de l’accident. Sols aguantaren qui més resistiren. 

El setembre de 2012, 1953 persones eren víctimes d’un dels pitjors naufragis que hi ha hagut els darrers anys.

Provenien de Casamance, un territori del sud del Senegal que queda aïllat en ser separat per Gambia, un país que és com una llengua que s’endinsa l’interior del país seguint el curs del riu. El vaixell s’anomenava “Joola” nom del poble majoritari d’una regió tropical i boscosa on hi ha des de fa anys reivindicacions d’independència.

Es parla d’infortuni, de descuit polític d’una regió oblidada, de gestió incompetent del vaixell pel govern (el propietari), i fins i tot de voluntat de Déu, per explicar una catàstrofe que no ha estat degudament investigada. Una desgràcia que ha restat gairebé desconeguda malgrat ser superior a la que es va esdevenir amb el famós Titànic, i possiblement més evitable.

A Catalunya hi ha força persones originàries de Casamance, i concretament a Mataró hi ha un supervivent del vaixell. Però no hi ha hagut cap reconeixement, ni homenatges a les víctimes, ni tant sols informació del que es va esdevenir. Hi ha el risc de restar en l’absolut oblit. Mapasonor ens vam desplaçar el 2002 a Casamance per afilmar diversos testimonis sobre al naufragi del Joola.

Per aquesta raó hem decidit treure a la llum una realitat històrica d’un poble que forma part de la nostra ciutadania, i hem realitzat un documental com a base per a realitzar activitats de sensibiltzació juntament amb entitats senegaleses i africanes. Aquestes activitats formen part del projecte Mataró versus Djembereng que portem a terme Mapasonor.